Transcript
Cultura popular i espai públic.Les apropiacions col-lectives delcarrer a Barcelona* Manuel Delgado (Universitat de Barcelona)pologia. El destinatari ha estat I'lnventaridel Patrimoni Etnolbgic de Catalunya, peral qual ens va encarregar la tasca el Centrede Promoció de la Cultura Popular iTradi-cional Catalana. El tema de la investigacióhan estat certes modalitats de sociabilitatefimera protagonitzades pels simples pas-sants a la via pública, així com sobre algu-nes formes de vida urbana que els tran-seünts creen practicant-les. Més en con-cret, el gruix del treball ha ates el dominide la festa i la seva dimensió espacial, sem-pre des de la premissa que I'imbit festiusols pot ser definit a partir de la maneracom altera precisament els escenaris de lavida quotidiana compartits per tothom,all6 que de manera generica denominemespai públic. En aquest ordre de coses, lesfestes han estat contemplades com a mo-dalitats mutants d'un urbanisme diferentde I'institucional, dissenys urbans ad hoc, ar-quitectures transitbries i transitants desti-nades a esvair-se al cap de poc d'haver-segenerat.Com a festes no hem entes sols aque-lles activitats que s'associen habitualment auna certa imatge de la cultura popular tra-dicional, sinó també totes aquelles altresque impliquen manipulacions excepcionalsde la forma urbana i que impliquen aplecso deambulacions de grups que s'han fusio-nat per fer una mateixa cosa, en un mateixlloc i en un mateix moment. Així, al costatde cercaviles, aplecs, processons, etc., hemestudiat manifestacions civils, esdeveni-ments esportius al carrer; recepcions i co-miats de personalitats públiques, desfiladesmilitars, etc. Hem defugit qualsevol visió - - (*) Inventar~ el Patrlmonl Etnolog~c eCatalunya, 2000 I 2001 RecercdAnPlisi amable i desconflictivitzada de la culturapopular -entesa sobretot com a culturade i al carrer-, de manera que s'ha emfa-titzat la manera com les utilitzacions ex-cepcionals de I'espai públic solen implicarlitigis relatius a de qui són i que signifiquenels indrets que conformen una ciutat comBarcelona. Per establir les persistenciesque han acabat establint rutes i punts ri-tuals a la capital catalana i també les sevesexcepcions i inversions, hem confeccionatmés de dues mil fitxes sobre activitats fes-tives i parafestives als carrers i places de laciutat, extracte al seu torn de les informa-cions extretes d'entrevistes personals i dela consulta d'hemeroteques, biblioteques i arxius. A partir d'aquestes dades hem ela-borat també un seguit de mapes on s'en-registren les recurrencies i les desviacionsque impliquen aquestes fusions peripateti-ques que de manera peribdica coneix I'es-pai urbi a Barcelona.El període estudiat ha estat el dels dar-rers cinquanta anys de la histbria de la ciu-tat. Hem triat aquesta etapa no sols percercar un nombre rodó, sinó per la condi-ció especialment significativa tant del puntde partida com del d'arribada del nostreitinerari, ots dos expressions de fins a quin Cespai públic urbiesdevé un indret de primer ordreen la configuracióde novessituacions iactituds socials.Manifestantsantiglobalitzacid. punt els usdefruits no ordinaris de I'espaipúblic poden i solen resultar de I'exacer-bació de la capacitat dels ciutadans ordina-ris d'establir en darrera instincia de qui ési que signifiquen els carrers i les places queusen. L'arrencada ens situa a la vaga detramvies del marc de 195 1. El d'arribada,en les mobilitzacions ciutadanes que im-pugnen certes apropiacions de I'espai pú-blic considerades il.legitimes, a cirrec deles institucions politiques hegemoniques,com I'intent frustrat de celebrar una desfi-lada militar a la Diagonal de Barcelona, laprimavera de I'any 2000. En el decurs detot aquest dilatat lapse de temps s'hanprodu'it canvis notables en la interpretacióde I'espai urbi barceloní que han fet lesmarxes polítiques, els seguicis de persona-litats, les processons, les desfilades, les ca-valcades, les rues, les cercaviles, les con-centracions, etc.En cada moment, els organitzadors decadascuna d'aquestes activitats deambu-latbries han llegit i han emprat la trama ur-bana d'una manera que han consideratprbpia, en el sentit d'escaient, adequada,adient, apropiada, etc.; ambé en el de dis-tintiva, singularitzadora; per últim, també enel sentit que adopta com o propi, posseeix,tot i que sigui provisionalment, els espaisque utilitza. Aquestes opcions topogrifi-ques dels convocants de prictiquescol.lectives de deambulació urbana treba-llaven sempre a partir d'un imaginari socialdel qual els convocats ja posse'ien les clausmestres. Quan han estat les autoritats ofi-cials les que han fet la crida per anar; tor-nar; pujar; baixar; esperar; seguis.., per uns punts i no per uns altres, el que feien eracomportar una mena de desplacaments passa a dominar; el triomf simbolic que lessugger~r un model d'experiencia urbana supernumeraris, en el decurs dels quals unforces culturals que s'exhibeixen protago-adequada als seus interessos. Quan la ini- cert itinerari rep una qualitat especial i su-nitzen sobre el conjunt de la societat. Per-ciativa a partit des de baix, des dels movi- perior; que altera I'ús diferenciat d'un espaique és d'una demostració de forca del quements socials que feien propostes arranviari que, sobtadament, passa a servir per a sempre estem parlant a I'hora de definir elde terra, els senderis rituals proposats una única cosa. La festa i els seus parentsque són escenificacions d'un ordre diferenteren també interpel.lacions sobre les con- -la manifestació, la desfilada, la recepcióde I'habitual.notacions positives, negatives o indiferentsmassiva- fan que el carrer quedi despro-La comitiva política, sindical, festiva, re-a proposit de cada cas. El tema de la re- ve'it de I'ambigüitat funcional i seminticaligiosa o militar; vindicativa o submisa, pu-cerca han estat, així doncs, certes utilitza- que li és característica.A la prictica resultasil.linime o exaltada -idhuc eventualmentcions excepcionals de la retícula urbana, encom si la presencia massiva de vianants enviolenta-, que va d'un lloc a un altre de lales quals el cabal habitual que corre pels moviment en una única direcció, plegats,ciutat, que conforma circuits tancats o des-seus canals experimenta alteracions deseguint el mateix ritme, volgués proclamarplacaments d'anada i tornada pels carrersmesura o de contingut i provoca movi- un valor afegit dels espais pels quals transi-o les places .., el que fa en tots els casos ésments espasmodics de dilatació o d'oclu- ten. Les deambulacions i les concentra-proclamar; interpeldar o desautoritzar unsió. En aquestes oportunitats el paper pro-cions massives deixant de costat quin si-estat de coses i, a la manera d'un autentictagonista del transeüntobté la possibilitatgui el motiu- són potser les més em-acte sacramental, fer-ho posant en escenad'assolir uns nivells excepcionals d'accele-blemAtiques utilitzacions intensives i no or-una jerarquia de valors i emetent el mis-ració i d'intensitat, com si rebés periodica- diniries de I'espai públic urba per part delssatge d'una determinada ideologia cultural.ment una exaltació en reconeixement deseus usuaris. S'hi escenifica una determina-Com si una mena d'energiaectoplasmati-la seva naturalesa de molecula bisica de lada teatralitat coral, un auto sacramental elca s'hagués desencadenat i un concepte,vida urbana, al mateix temps que li perme- protagonista del qual és el conjunt o certsuna idea, un projecte compartits s'hagues-ten una justa -tot i que momentinia- re-sectors dels ciutadans, que actuen com asin corpore'itzat de cop i volta sota la for-venja per totes les desconsideracions de comunitats momentanies relativament ho-ma d'un ésser que veiem néixer; créixer ique és habitualment víctima per I'imperimogenies, que utilitzen determinats punts imorir:dels cotxes. Es tracta d'episodis en quetrajectes de la ciutat per constituir una car-certes vies, per les quals en la vida diariatografia urbana propia i reificar-s'hi frater- Bibliografia hom pot contemplar córrer els fluxos quenalment durant una estona.AUGOYARD, .-F. ( 1979) Pas b pas. París:possibiliten la ciutat, veuen modificada de La manipulació que la congregació so-Editions du Seuil.manera radical la seva funció quotidiana i cia1 efimera que marxa o s'atura com un AYATS,. (I 998) (<Cornomodelar la ima-es converteixen en grans espais de via-sol cos operaamb el temps i I'espai urbansgen sonora del grupo: 10s eslóganes denants amb una funció preferentment sim-comporta -també ho hem vist- una car-manifestación>>.A: Antropologia (marc-oc-bolicoexpressiva. Si haguéssim d'usar I'ana- tografia on hi ha implícita una certa repre-tubre), núm. 15- 16, p. 243-268.logia cardiovascular que sovint s'aplica als sentació de la ciutat. Aquesta imatge de laBOLIVAR,. (1 996) (<Circuitos ceremo-aspectes líquids de la vida urbana, hauríemciutat considera uns llocs -aquells d'on niales y festivos en Medellín>>. : HERRERA,de parlar d'anlmies, d'al.lor;tmies o de ta-,surt, que toca en passar; on desemboca-D. (ed.) Memoria y ciudad. Medellín: Uni-quicbrdies, és a dir, de ruptures de la d'altra com a adients perque el grup convocatversidad de Antioquia, p. 165-202.banda falsa regularitat habitual que experi-practiqui la seva propia epifania, car abans,CERTEAU, . de. ( 1970) La conquesta dementa el sistema sanguini. En aquestesdesprés o més enlli d'aquest mapa simb6- la paraula. Barcelona: Estela.oportunitats excepcionals els vianants des-lic, el grup no existeix. Entorn i a partir delsCOCHART,.D.2000) ((La F&te dans laobeeixen la divisió funcional entre la vore-indrets triats la col.lectivitat que s'ha ob-protestation>>.A:MAROUF, . (ed.) Pour unera destinada a ells i la calcada, i I'ocupenjectivat sobtadament a la trama urbana diusociologie de la forme. Picardia: Universitéd'una manera massiva, congestionant una alguna cosa, fa proposicions, emet enun-de Picardie juies VerneJCEFRESS, p. 41 3- via habitualment destinada al trinsit rodat,ciats, al mateix temps que elabora amb 4 15.omplint-la amb un magma de ciutadans tots els altres punts evitats o ignorats unCOLLET, . (1 982) (<La manifestation demarxant de manera compacta i ostentant autentic contradiscurs o discurs negatiu. Elrue comme production culturelle militan-una identitat, un desig o una voluntat com- relat que els congregats expliquen amb elte>>.A: thnologie fancoise, vol. X1112, p. 167-partits. coagul estitic o en moviment que han sus- 177.El que aquestes prictiques ambulato-citat és sempre el d'una legitimació i tam-CRUCES, . (1998) (<El ritual de la pro-ries operen és una mena de sacralització bé el d'una victoria: a del propi grup sobretesta en las marchas urbanas>>. : GARC~Ade determinats trajectes. De fet, solen I'espai i el temps que durant una estonaCANCLINI, . (ed.) Cultura y comunicación 159
